El cribratge, pas a pas

Durant la XVII Jornada sobre Càncer de Mama celebrada a finals del passat mes de març a l’Hospital del Mar de Barcelona, tot tipus d’especialistes relacionats amb la oncologia mamària van parlar ―i molt― sobre el cribratge. El Dr. Xavier Bargalló, especialista en radiodiagnòstic de l’Hospital Clínic va participar a la Jornada i ha col·laborat amb Àgata en Marxa per tal d’explicar a les dones i els seus familiars què és exactament aquesta paraula ―cribratge― de la qual tant se’n sent a parlar.

 1. Què és el cribratge?

És un procediment seguit universalment per tal de diagnosticar, de forma precoç, el Càncer de Mama.

2. En què consisteix?

El mètode d’actuació estàndard és el següent:

– Totes les dones reben una carta d’invitació per tal que es sotmetin a una mamografia de forma voluntària.

– En el 93% dels casos, el resultat d’aquesta prova és negatiu, pel que la dona no ha de tornar a fer-se-la fins passats dos anys.

– Entre un 5% i un 7% dels casos, el resultat de la mamografia no és clar. Això passa perquè aquesta és una tècnica molt sensible però poc específica. Per assegurar-se que la dona no té cap tumor, se la crida per a que passi una segona prova, normalment una ecografia.

– Moltes vegades, el resultat de l’ecografia torna a ser negatiu i no cal fer cap altra prova en 2 anys.

– Quan els metges veuen alguna cosa sospitosa, sol·liciten que se li faci una biòpsia a la pacient. Això vol dir que s’extrau una mostra de la matèria sospitosa per fer-ne un anàlisi.

– Si el nòdul analitzat és benigne, es tornarà a visitar la dona aquest cop en 1 o 2 anys.

– Si el metge estima que la mostra analitzada és dubtosa, és possible que s’hagi d’operar per tal d’estudiar bé la lesió.

– Si el metge considera que es tracta d’un tumor maligne, és quan se li comunica a la pacient que pateix un càncer i que cal començar el tractament.

3. Què s’aconsegueix amb el cribratge?

El fet de demanar que dones teòricament sanes se sotmetin a aquestes proves ha ajudat a detectar tumors malignes quan encara no hi havia gairebé indicis. Com els tumors encara són petits quan són identificats, es pot fer un tractament menys agressiu que el que es faria quan el càncer ja estigués més avançat. D’aquesta manera, s’ha contribuït també a poder garantir unes xifres de supervivència més elevades.

En el gràfic següent es pot veure com, des de l’aplicació de les campanyes de cribratge a partir de 1993, es van detectar a temps molts més càncers:

g1

FONT: Macià F, et al. Factors affecting 5- and 10-year survival of women with breast cancer: An analysis based on a public general hospital in Barcelona. Cancer Epidemiology (2012).

4. Des de quan se segueix aquest procediment?

La primera vegada que un centre mèdic va fer servir aquest procés de detecció precoç a Barcelona va ser l’any 1993. L’últim hospital en aplicar-lo va ser el Clínic, l’any 2002.

5. De quina manera han augmentat les possibilitats de sobreviure a un càncer de mama?

Actualment, encara no es poden calcular les xifres totals de dones que han patit i que han sobreviscut a aquest tipus de càncer, ja que gairebé la meitat de les dones reben la carta d’invitació per fer-se la primera mamografia se la van anar a fer a la seva assegurança privada. Com que les dades relatives a aquesta part de la població femenina no estan disponibles, no es pot calcular amb exactitud. Tot i així, múltiples estudis han conclòs que la realització del cribratge a Catalunya ha fet disminuir la mortalitat causada per aquesta malaltia.

 

g2

Fins al 2015 no es podran calcular les dades relatives al període 2001 – 2005. FONT: Macià F, et al. Factors affecting 5- and 10-year survival of women with breast cancer: An analysis based on a public general hospital in Barcelona. Cancer Epidemiology (2012).

 6. Quines són les últimes innovacions tecnològiques en el procés de cribratge?

Durant els últims anys, les innovacions en aquest camp es mouen al voltant de dos nous estris. Un es fa servir per tal de fer la biòpsia, però tot i ser més modern i més car, encara no s’ha demostrat que doni millors resultats. L’Hospital Clínic, per exemple, només el fa servir en casos en què es necessiti una molt alta precisió. S’evita el seu ús perquè fa més mal a les dones.

L’altra innovació és el CAT, un sistema de detecció automàtica que va ser presentat per l’equip d’especialistes del Clínic a la XVII Jornada del Càncer de Mama. Aquesta eina ajuda a detectar les calcificacions que al radiòleg se li poden passar per alt. Per garantir la seva eficàcia, cal que estigui supervisat tota l’estona per un radiòleg especialista ben format i actualment es demana la formació de més especialistes d’aquest tipus.

 

Més informació: http://www.aspb.cat/quefem/docs/deteccio_precoc_cancer_mama.pdf http://www.aspb.cat/quefem/docs/cancer_mama_cat.pdf

 

Nerea Sala.

Anuncis

One comment

  1. Montse Domènech · · Respon

    Magnífic report ! De manera molt clara i bona síntesi, per saber com es duen a terme les coses ben fetes!
    Gràcies!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: