[VÍDEO] Entrevista al Dr. Prats: “La millor reconstrucció és la que s’adapta a cada dona en particular”

Entrevista a Miquel Prats de Puig
(Especialista en Obstetrícia i Ginecologia a la Clínica Planas)

Capturahh

“La millor reconstrucció és la que s’adapta a cada dona en particular”

El Dr. Prats de Puig explica la importància de la cirurgia plàstica després d’una operació contra el càncer de mama

Des que Angelina Jolie va anunciar que s’havia sotmès a una doble mastectomia, s’ha parlat molt del concepte de cirurgia preventiva. Miquel Prats de Puig (1969), cirurgià especialitzat de la unitat d’Obstetrícia i Ginecologia a la Clínica Planas de Barcelona, ha realitzat múltiples conferències, alguna d’elles relacionada amb la intervenció per la que va passar l’actriu nord-americana. L’àrea d’interés laboral del Dr. Prats de Puig és molt àmplia, però està bàsicament centrada en el control i tractament dels processos de càncer de mama i en la cirurgia oncoplàstica. Membre de la Societat Espanyola de Senologia i Patologia i de la Senologic International Society, fa més de 20 anys que dirigeix operacions d’extracció de tumors mamaris. Tot i així, assegura que encara sent molta responsabilitat entre les seves mans. “En el moment en què deixi de tenir aquesta sensació”, afirma, “hauria de deixar de dedicar-me a això”. 

Entrevista en format vídeo: 

Entrevista en format text:

En què consisteix exactament la cirurgia preventiva?

Estem parlant de treure el teixit mamari d’una dona en la que no hem detectat cap tumor però que, per genètica o altres característiques, té una probabilitat molt alta de patir càncer de mama. Reduïm notablement el risc, però no l’eliminem. És millor parlar de reduir risc que de cirurgia preventiva per a que ningú s’imagini que fent això no tindrà mai càncer de mama. Potser d’aquí a 20 anys aquestes opcions ja no existiran i en tindrem d’altres, però en aquests moments l’únic que podem oferir són controls molt exhaustius o cirurgies de reducció de risc, que no es poden fer de qualsevol manera.

Quins perills comporta aquest tipus de cirurgia?

Els beneficis són a canvi de passar per una operació molt important. Tot i que no és freqüent, poden haver-hi complicacions i això les dones ho han de saber. Però per a mi, el perill més important no és un risc tècnic, com que se’ns mori una part del teixit o hi hagi un mal resultat estètic, sinó la no acceptació de la nova mama. A la llarga, això pot generar problemes d’angoixa i mala qualitat de vida, fins i tot amb resultats tècnicament òptims. Per això és important que les dones ho tinguin molt clar i prenguin una decisió ben informada i totalment autònoma.

Des que Angelina Jolie va explicar el seu cas, ha crescut el número de dones que, en la mateixa situació, es convencen a passar pel quiròfan?

Ara pregunten més i n’hi ha que perden algunes pors que potser haurien tingut. Ha fet que tot això que era una cosa que no tothom sabia sigui molt visible. Però que se’n convencin o no és independent de “l’Efecte Jolie”. En aquests moments, menys del 50% de dones amb risc genètic opten per treure’s les dues mames. De totes maneres, el percentatge de senyores que un cop ben informades opten per una cosa o per l’altra no ha canviat. Si el procés d’informació el fas bé, per molt influenciada que vingui per que la Jolie s’ho hagi fet, la decisió la pren ella.

Parlem ara de les dones a les que sí que s’ha detectat un tumor i que poden decidir entre fer una mastectomia o conservar la mama. Què han de tenir en compte?

La diferència entre treure el tumor amb una petita quantitat de teixit al voltant per a no deixar rastre i mastectomitzar és que, fent això últim, el risc que torni a passar res en aquesta zona és molt petit perquè només queda teixit mamari residual. Per molt que conservem la mama i que la tractem amb radioteràpia, més o menys 1 de cada 10 dones podrà tornar a tenir, al llarg de la seva vida, un problema que requereixi tornar a actuar. La meva obligació és explicar sempre que hi ha dues opcions i haurà de ser una decisió de la pacient, però si tenim un tumor d’uns 5 mil·límetres, jo li recomanaré que conservi. Li surt més a compte: menys cirurgia, no ha d’entrar en la reconstrucció…

Quins són els últims avanços en la cirurgia conservadora?

Jugant amb tècniques que provenen de la cirurgia plàstica podem oferir la conservació a més dones, ja que som capaços de fer el que ens demanen: treure el tumor sencer, però complint amb la premissa tant important de deixar una mama decent. Amb aquestes tècniques podem remodelar la mama, retocar l’altra per a que s’assemblin… La cirurgia oncoplàstica és una opció molt bona.

I en el cas de que s’hagi de treure la mama, quin és el millor tipus de reconstrucció?

La millor és la que s’adapta a cada dona en particular i a les seves preferències. N’hi ha que només volen un bony que els faci un escot correcte i no els hi generi l’angoixa de no poder-se vestir correctament. També n’hi ha que volen molt més que això: que una mama sigui el més semblant a l’altre, que tingui una caiguda natural… Quan més li demanes a una reconstrucció, més fàcil és que necessitis una tècnica amb teixit propi extret de la panxa, del gluti, de la cuixa, de l’esquena…

Quins problemes comporta l’ús de pròtesis?

No duren tota la vida. S’ha de saber que al cap d’uns anys, habitualment entre 10 i 20, s’ha de fer un canvi d’implant. Un altre inconvenient és que la càpsula fibrosa, la cicatriu que el cos fabrica al voltant, es retrau i, encara que la pròtesi estigui bé, l’estreny i la converteix en una bola dura incòmoda. A vegades, però, passa el contrari. És a dir, que es fabrica líquid en aquesta cicatriu i augmenta tot de volum, que també és molt incòmode. Són casos infreqüents, per això.

Les operacions de reconstrucció són accessibles econòmicament per a qualsevol dona?

Depenent de l’hospital, els serveis de cirurgia plàstica estan més o menys integrats però, teòricament, la reconstrucció mamària ha d’estar inclosa en la cartera de serveis. De fet, des de la Societat Espanyola de Senologia no acreditem una operació si no hi ha cirurgia plàstica. És una de les coses bàsiques que un ha de poder oferir a les seves pacients. Això és un treball d’equip i en aquest equip hem de tenir segur a un cirurgià plàstic.

Quin és el nivell de satisfacció de les dones que passen per aquest procés?

La majoria estan contentes, però no totes. Algunes perquè fan un rebuig psicològic i d’altres perquè han tingut complicacions i el resultat no ha estat òptim. Aquest últim grup és potser el més minoritari. Les que s’han reconstruït i tenen un problema, és més perquè no han acabat d’integrar la nova mama, cosa que, lògicament, els hi genera malestar.

Cap a on condueixen els avenços que s’estan fent en el terreny d’aquestes cirurgies?

Estem en una fase de canvis importants. Estem intentant reduir l’agressió quirúrgica perquè, ja fa molts anys, vam veure que en algunes pacients fèiem més del que calia. Els tractaments previs, cada cop més efectius, ajuden a fer intervencions menys àmplies que les que haguéssim fet d’inici. És necessari que oncòlegs, cirurgians i plàstics estiguem molt coordinats per a prendre la decisió final en cada dona. De totes formes, el que suposo que ens marcarà més en un futur és poder fer un perfil genètic i personalitzat de cada tumor, cosa que tot just estem començant a fer. Ens apropem al tractament individualitzat, però encara cal millorar molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: