Dessensibilització i autoengany

La incidència del càncer augmenta exponencialment a la nostra societat de la mateixa manera en què es descobreixen nous mètodes afins amb els avenços tecnològics. Cada vegada és major el nombre de tractaments que s’usen per combatre la malaltia més temuda però, malgrat els avenços, cap dels medicaments emprats és capaç d’eradicar-la. Avui en dia comptem amb la quimioteràpia, la immunoteràpia i els medicaments Antidiana (que actuen directament sobre el gen, la proteïna o l’enzim alterat) i, d’aquestes tres, la quimioteràpia és la més tòxica, la que més enverina els nostres cossos i, sovint, una solució on els substituts escassegen o són massa cars per a la sanitat pública.

Neil Moralee malalt de càncer, per Flickr

Neil Moralee malalt de càncer, per Flickr

La malaltia més temuda

Cada quinze dies el cos fabrica noves cèl·lules que surten de la medul·la òssia i s’incorporen ràpidament a la sang. La presencia de cèl·lules cancerígenes és inherent al nostre cos i només són visibles i capaces de formar tumors quan la quantitat arriba als pocs bilions, originada per la possessió de gens alterats o l’exposició a productes contenidors d’elements químics tals com els cosmètics o els insecticides, dels quals som més dependents cada vegada. Els experts calculen que un 15% de la població és al·lèrgica a algun medicament i això pot ser molt problemàtic quan la teva vida depèn d’un tractament amb quimioteràpia que conté aquesta substància, tenint en compte que la SEOM preveu diagnosticar uns 220.000 casos de càncer a l’any 2015.

L’al·lèrgia als medicaments

Com a infinitat d’agents externs, les persones som éssers susceptibles a rebutjar certes substàncies que entren al nostre cos i per tant, al·lèrgics a elles. Medicaments tan comuns com la penicil·lina o les aspirines han mantingut les primeres posicions en el rànquing de reaccions al·lèrgiques però, en el cas de la quimioteràpia, no ser tolerant a certs medicaments  pot causar problemes pel que fa a trobar-ne substituts. En primer lloc cal dir que qualsevol reacció al·lèrgica és una tendència del individu i es deu a un excés de sensibilitat del propi organisme, que té com a conseqüència una resposta immunitària capaç tan de protegir-nos com de  malmetre’ns.

És per això que també es denominen respostes hipersensibles que, a més a més, es fan més visibles amb la reiteració de l’exposició a aquestes substancies, és a dir, quan la persona ja ha estat “sensibilitzada”. L’al·lèrgia a la quimioteràpia forma part de les reaccions al·lèrgiques més comunes, l’al·lèrgia a fàrmacs. Per aquest motiu, abans d’iniciar el tractament cal informar a l’oncòleg de qualsevol intolerància ja que aquestes substancies podrien substituir-se per d’altres o ser administrades havent ingerit prèviament altres medicaments que en contraposin o en neutralitzin els efectes secundaris.

La droga que mata el càncer

Les primeres dosis de quimioteràpia s’usaren com a medicaments antibacterians per a la cura de la sífilis o malalties autoimmunes com l’esclerosis múltiple o l’artritis, però no és fins la dècada dels cinquanta que es comencen a aplicar als tractaments oncològics. L’objectiu dels agents terapèutics  és reduir els tumors i evitar la replicació d’aquests a altres parts del cos, és a dir, les metàstasis.  Avui en dia les cèl·lules cancerígenes són considerades les més ràpides i invasives i, en canvi, són les més desconegudes. Per evitar que aquestes segueixin el seu cicle vital cal una forta injecció de medicaments citotòxics que afecta, sovint, de manera violenta sobre el cos. Els principals efectes secundaris poden revelar-se en forma de caiguda del cabell, les hemorràgies, la fatiga, la baixada de les defenses, la disminució de glòbuls vermells i plaquetes, la infertilitat, els vòmits, la anèmia o canvis en el metabolisme del fetge i del ronyó. Però cap d’ells té res a veure amb una resposta al·lèrgia sinó que és fruit de l’acumulació d’elements químics ingerits que queda reflectit en el grau de toxicitat dels diferents òrgans del cos posant en perill la vida del pacient quan aquests poden tornar-se irreversibles.

Cèl·lules cancerígenes de càncer de colon

Cèl·lules cancerígenes de càncer de colon

Aquests no són més que “efectes indesitjables normals” del tractament, assegura Ferran Losa i Gaspà,  Cap de Servei Assistencial d’Oncologia Mèdica del Consorci Sanitari Integral (CSI) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), però també Cap d’Oncologia de l’Hospital de Sant Joan d’Espí- Moisès Broggi. L’expert declara que els casos on es detecta una al·lèrgia al tractament amb quimioteràpia no ascendeixen a més del 5% dels pacients i que la incidència es reparteix aleatòriament entre casos com el càncer de mama, d’ovaris, de colon o de pulmons.

La toxicitat incorporada a la quimioteràpia

Qualsevol quimioteràpic aporta un elevat grau de toxicitat al cos i les dosis que s’administren sovint contenen una mescla de components com el Carboplatí, el Pactilaxel, anticossos monoclonals o altres derivats dels Citostàtics. Tots ells tenen la capacitat d’actuar sobre les cèl·lules en fase de reproducció, dins el grup de les quals s’inclouen les cèl·lules cancerígenes, precisament caracteritzades per la seva elevada capacitat de replicació. No obstant, dins d’aquest grup de cèl·lules trobem altres com les de la medul·la òssia o les de l’aparell digestiu i quan aquestes es veuen atacades pels agents tòxics de la quimioteràpia, es desencadenen un seguit d’efectes adversos coneguts com a efectes secundaris.

En cas que posin en perill de forma aguda la vida dels pacients, es planteja la possibilitat per a substituir-los per d’altres però si això no és possible ni fisiològica ni econòmicament, hauran d’administrar-se de manera diferent.  Si el pacient és al·lèrgic a alguna de les substàncies del tractament, la seva incorporació donarà lloc a una “cascada d’esdeveniments” en els mastòcits, unes cèl·lules hipersensibles i que actuen immediatament pel que fa a l’emissió d’una resposta de l’organisme en detectar substàncies estranyes. És en aquest moment quan els mastòcits alliberen un seguit de substàncies que poden donar lloc a problemes cardiovasculars, “shocks”, edemes, augment de la pressió sanguínia o insuficiències respiratòries.

En aquests casos la vida del pacient és posada en dubte com és el cas de l’Ana Montardit, una dona de 59 anys a qui se li va detectar un tumor al colon transvers i va haver de ser sotmesa a quimioteràpia. “Els metges m’aconsellaven el tractament perquè el temps corria en contra meva i la replicació de les cèl·lules era contínua” afirma. Els components que contenien aquelles bosses que se li administraven per via intravenosa contenien un component indispensable per a la seva supervivència i se li va aplicar un procés de dessensibilització.

El passat mes d’Abril s’anunciava l’apertura de la nova i pionera Unitat de Dessensibilització a Quimioteràpics i Anticossos Monoclonals dins del marc d’una aliança estratègica entre l’Institut Català d’Oncologia i el Consorci Sanitari Integral. Aquesta unitat forma  part, a dia d’avui, d’un projecte pilot del qual gaudeixen els pacients de l’ICO i que pretén estendre’s a Catalunya i fins i tot, posar-se a l’abast de qui ho necessiti més enllà de les fronteres nacionals.

Equip d'Oncologia del Consorci Sanitari Integral

Equip d’Oncologia del Consorci Sanitari Integral

El cas és que quan sotmetem un pacient a un procés de dessensibilització, no estem fent altra cosa que enganyar els mastòcits perquè no reaccionin. La quantitat de “substància estranya” continguda en la dosis del tractament està tan reduïda que les cèl·lules passen per alt la seva presència. La primera bossa injectada contindrà, per exemple, 1000 vegades menys la quantitat de, posem per cas, Carboplatí. La següent dosis en contindrà una mica més i així successivament. El procés pretén anar acostumant al cos  i donar peu al fenomen de “l’autoengany” que, tècnicament s’anomena dessensibilització. Haurem perdut deu, dotze o quinze hores, però la quimioteràpia serà possible i la no interrupció d’aquest evitarà l’increment de les cèl·lules cancerígenes com ho faria el tractament normal.

“L’eficàcia es manté i així podem prescindir d’un medicament alternatiu i igualment vàlid per al pacient però cent vegades més car”, afirma el Doctor Ferran Losa. L’eficiència es mesura en termes d’eficàcia i cost explica el metge, i és que de no ser així, les oportunitats d’atenció  personalitzada als pacients amb càncer es veuria afectada i reduïda als casos de major risc.

Les al·lèrgies poden combatre’s amb la reconversió de l’administració de substàncies, però, quan podrem respondre a l’amenaça del càncer amb una solució ferma que no amagui, sinó que talli d’arrel la malaltia? Sembla que la societat evoluciona cap a la tecnologia i cap al desenvolupament i interacció globals, però les estadístiques indiquen que com més ens dirigim cap a aquesta direcció, la figura del càncer agafa més protagonisme i entendre això és una assignatura pendent que urgeix ser superada.

Elena Martínez Batalla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: